Queda algú, que no tingui interés, que li agradi la política?



Fa gairebé dos anys, escrivia un post en aquest blog sobre la creixent desafe4cció política que notava a la societat, i de la que és feien resó molts mitjans de comunicació. de fet fa quatre anys , el dia després de les eleccions autonòmiques molts dels principals diaris catalans dedicaven bona part del seu espai, a donar voltes sobre el llum d’alarma que s’havia encès en la classe política per la poca participació en les eleccions.

EL PERIÓDICO decidir dedicar tot un especial el diumenge següent, on tots els líders polítics es lamentaven de la situació, i es comprometien a treballar per millorar. doncs bé avui, quatre anys després l política ja no li interessa a gairebé ningú, hom es pregunta: queda algú sense interessos en el món polític que li vingui de gust escoltar parlar-ne? la resposta és rotunda, si hi ha algú , jo no el conec. on hem anat a parar , si  abans el pitjor per un pare era que el seu fill/a volgués ser militar ara no en cap dubte el pitjor és que et diguin. papa vull ser polític! tant se val el color

DE FATXES D’ESQUERRES

Avui en dia tothom està d’acord en que el  concepte de dretes i esquerres és difícil de definir, però idealment ens podem guiar per una sèrie de comportaments en les persones.Que la indefinició dels diferents referents ha ajudat molt a barrejar aquests dos conceptes està clar, i que la confusió és tremenda més encara, amb el que si hem avançat és en el concepte de fatxa, i ja no s’utilitza només per defeinir aquelles persones vinculades directament a un règim dictatorial si nó que fem servir un ventall més ampli i ara  per exemple l’última edició del RAE la paraula fatxa té la seguent definició: “De ideología política reaccionaria” , il.lustro el post amb un enllaç a unes declaracions del President de Bolivia, que ens ha fet descobrir en ell un gran fatxa, pensi el lector que diríem si Aznar (un altre il.lustre fatxa espanyol) hagués dit aquestes paraules, i és que un fatxa sempre serà un fatxa ara de dretes o esquerres ja serà més díficil d’encertar.

Transgénicos y hormonas causan calvicie y homosexualidad, según Evo Morales

“En Europa casi todos son calvos por lo que comen”, dice el presidente

MANIFEST PER LA JUSTÍCIA PEL JUTGE BALTASAR GARZÓN

El jutge Baltasar Garzón ha exercit una justícia de forma continuada i valent durant vint anys a l’Audiència Nacional, compromesa amb la defensa dels drets humans a Espanya i al món contra dictadors, terroristes, corruptes i enemics de la democràcia.
El jutge Baltasar Garzón ha estat un dels principals promotors del desenvolupament a Espanya del principi de Justícia Universal.
El jutge Baltasar Garzón és víctima d’una campanya promoguda per sectors d’extrema dreta, Falange Espanyola i Mans Netes, amb una sorprenent connivència d’alguns sectors progressistes.
El procés contra el jutge Baltasar Garzón és en realitat un judici sumari contra els defensors de la Democràcia, la Justícia i els Drets Humans ia favor de la impunitat de crims molt greus de caràcter internacional.
El jutge Baltasar Garzón està sent jutjat per una sala del Tribunal Suprem en què la majoria dels seus membres van jurar lleialtat al Moviment Nacional del franquisme.
Una sentència adversa al jutge Baltasar Garzón, després d’esgotar les instàncies judicials espanyoles, acabaria probablement amb una superior sentència condemnatòria del Tribunal Europeu de Drets Humans contra l’Estat espanyol.
El jutge Baltasar Garzón representa el model de justícia basat en la defensa dels Drets Humans acord amb el seu Dret Internacional que milions de ciutadans i víctimes reclamen a tot el món.
Ja el 2008 el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va recomanar a l’Estat espanyol la derogació de la preconstitucional Llei d’Amnistia de 1977.
Aquest cas torna a demostrar la necessitat de la Justícia Internacional. Fins i tot Espanya, el país que va intentar processar el dictador Pinochet, és incapaç de jutjar la seva pròpia dictadura. I qui ho intenta, és jutjat per això.

“PA CHULO, MI PIRULO”

MARE DE DÉU SIAUUUUUU! ON ANIREM A PARAR AMB ACTITUDS COM LA D’AQUEST TIO , AMB FOTOS COM AQUESTA EL DIA SEGÜENT DE PAGAR TRES MIL.LIONS D’EUROS COM A FIANÇA.

Per  mostra clicka aquesta portada:

DE BONA POLÍTICA 1

Llegia a la premsa la inicitaiva de l’Alcalde de Barcelona de fer una consulta  sobre el fútur traçat de la Diagonal,  mitjançant vot electrònic i  on hi podran participar totes les persones empadronades a Barcelona, tant si tenen la nacionalitat espanyola, majors de 16 anys. Als ciutadans no se’ls plantejarà una pregunta de sí o no-com va fer Sant Adrià de Besòs a l’hora de salvar de la piqueta les xemeneies de la tèrmica-sinó que els posaran sobre la taula dos projectes per tal que triïn entre ells.

En no tractar-se formalment d’una convocatòria de referèndum, una competència que només està en mans del Govern central,no  es pot plantejar un debat estèril sobre el caràcter vinculant de la consulta.

Clar, això m’agrada, aquesta és una forma de fer participar els ciutadans de debò en la vida municipal, la pregunta és òbvia si és fa a Barcelona, amb ho complex que deu ser per què enllocs com Ripollet, no s’intenta? Sens dubte el resultat final, no agradarà a tothom, però ara no serà l’equip municipal qui s’hagiu d’esforçar en explicar els motius del que s’ha fet, llavors per què no s’intenta?

De política Ripolletenca 2 bis

El passat 22 de maig deia en aquest mateix blog, com en uns moments díficils per la política, actituds del tot legals però molt poc étiques d’alguns polítics sobretot en clau local, ajudàven i força a aquets descrédit, i centràva el meu post en la trajectòria política de  dos ex.regidors de Ripollet de CDC i EUIA respectivament que havíen impulsat la plataforma local d’UPyD (conegut amb el sobrenom popular del partit de la Rosa Díez).

Doncs 132 entrades , i bastants insults (per cert anònims) després, avui llegeixo a la premsa que ja han abandonat el partit, cinc mesos després se les piren vaja!  Això sí no es penses els lector que  la marxa ens donaria la notícia  del seu abandó de  l’activitat política ja que han creat una plataforma política sota el nom “Movimiento Democrático” (una mica de yuyu la veritat això de Movimiento), però quina credibilitat els queda aquests senyors? Com s’atreveixen, penso jo? Quina barra home! I encara haurem de soportar desenes de cartes a la prensa local d’algun d’ells al.lecionat-nos sobre moralitat i política.

Es veia a venir, però és molt trist

Sota el títol “Un país harto de sus políticos”avui surt a EL PAIS, un llarg article  on s’ aporten  dades absolutament reals i científiques sobre quelcom del qual ja es vé parlant des de fa temps, la gran desafecció cap els  polítics  a Catalunya, de fet  en aquest mateix bloc fa dos anys dedicava una ampli post on donava el meu parer, a proposit d’incloure els polítics com una possible preocupació per la societat

Especialment desencoratjador el fet que el 30% de la societat consideri els polítics un “lastre” de la societat, o que ocupin el segon lloc  en les  preocupacions de la gent del país,però és unes altres dades procedents de l’estudi del CIS mensual, deien que el 92% de les persones amb fills entre 2 i 10 anys rebutjaven de ple que els menuts és dediquèssin a la política, terribles dades sense cap mena de dubte.

Jo penso, que ara que ja s’escolten sorolls de noves eleccions en el fons, els polítics haurian de fer un esforç, per marcar unes regles del joc netes, que ajudin a recupèrar la imatge de la POLÏTICA en general o si més no l’embrutin si encara hi ha més marge per fer-ho.

Els xòfers de l’Alcalde

Llegeixo a la premsa com la nova Alcadessa de Santa Coloma, última la reestructuració del consistori despatxat els últims tècnics d’absoluta confiança de l’anterior alcalde. Correcte, ho trobo d’allò més bé, la figura del tècnic de confiança és el que té, la seva supeditació al càrrec és directament proporcional al que duri el càrec aquell que l’hi ha fet costat. Se li planteja un dubte gran a l’alcadessa que fer amb els dos xòfers que tenia en Bartomeu Muñoz? Ella per supossat no els vol, no per la seva vinculació amb en Muñoz, sinó pel que supossa èticament tenir xòfers.

I en aquí  és on en vull aturar. Com és que un Alcalde, l’home escollit pel poble, per defensar els seus interessos, és permet el luxe lliberal, de dur no un sinó fins i tot dos xòfers? La resposta la trobem a EL PERIÔDICO, ens diu és que vivia a Barcelona i li eren necessàris, argumenta el diari. Quina barra penso! És que a ningú més li escandalitza, que el màxim responsable d’un consistori que fa bandera del transport públic, no pugui agafar el metro (que fa anys que arriba fins a Fondo!!!) per anar de casa seva a l’Ajuntament, o en tot cas, si és que l’important senyor  no ha tingut el temps de treure’s el carnet i conduïr ell mateix el cotxe,  o be li sembla que aquesta és una activitat reservada a altres clases socials diferents a la seva , collons que agafi un taxi!

I és que  aquests detalls , diuent molt d’un polític, veiem com per exemple el President d’una comunitat com Cantàbria, arriba a la Moncloa en Taxi, i alguns alcaldes de ciutats mitjanes i fins i tot petites, no es poden moure sinó és en xòfer.A l’imaginàri públic  la del xòfer , és una figura que s’associa a grans empresaris que van fumant un gran puro, mentres davant condueix un pobre home que amb dificultat arriba a final de mes, aquestes coses s’han de cuidar, molt bé per polítiques com Parlon per sense perjudicar l’obrer , els conductors ja ha manifestat que no els despatxarà, ha renunciat a aquest servei pel que representa, demostra això que les noves generacions de polítics tenen més ètica?