Trobo a faltar a rabiar un aula, no s’imagina quan! Trobo a faltar els passadissos de l’institut i aquells alumnes una mica trapelles que sempre duia el meu voltant, això és el que més costa de la meva nova feina,m’enyoro de quelcom tant frikie com el timbre que sonava entre classe i classe, que pasi el matí i jo no sàpiga quin hora aproximada és de memòria,que hagi de mirar el rellotge en dur a pensar cada estona amb l’institut, no m’havia adonat però el timbre que separava les classes m’ajudava a dur la meva vida en cert ordre horari .Quan sonava després del pati sabia que eren les 11.30 i quan tornava a sonar sabia que m’havia d’afanyar a fer el que fos xq havia entrat en la meva última hora laboral (matinal) Ara ningú m’avisa de quan temps en queda per fer les coses i aquesta petita estupidesa és quelcom que en fa pensar molt en l’institut.
Sovint penso en aquell consell que en va donar un amic respecte la nova feina, penso en que tinc que trobar la meva petita malícia a fer diària, l’estic cercant xq francament en cal.
