Arxius | setembre, 2011

Trobo a faltar a rabiar un aula

25 set

 

Trobo a faltar a rabiar un aula, no s’imagina quan! Trobo a faltar els passadissos de l’institut i aquells alumnes una mica trapelles que sempre duia el meu voltant, això és el que més costa de la meva nova feina,m’enyoro de quelcom tant frikie com el timbre que sonava entre classe i classe, que pasi el matí i jo no sàpiga quin hora aproximada és de memòria,que hagi de mirar el rellotge en dur a pensar cada estona amb l’institut, no m’havia adonat però el timbre que separava les classes m’ajudava a dur la meva vida en cert ordre horari .Quan sonava després del pati sabia que eren les 11.30 i quan tornava a sonar sabia que m’havia d’afanyar a fer el que fos xq havia entrat en la meva última hora laboral (matinal) Ara ningú m’avisa de quan temps en queda per fer les coses i aquesta petita estupidesa és quelcom que en fa pensar molt en l’institut.

Sovint penso en aquell consell que en va donar un amic respecte la nova feina, penso en  que tinc que trobar la meva petita malícia a fer diària, l’estic cercant xq  francament en cal.

UN ALTRE COP MIL GRÀCIES

6 set

Quan un vol abandonar per sempre  el Departament d’Educació de la Generalitat,a més de comprovar que és una mica més difícil del que sembla,  et fan signar un document una miqueta desagradable on diu quelcom així com que ets un dimoni que renúncies a una plaça de treball  que ocupés, a més et diuen que seràs donat de baixa de tots els serveis XTEC, entre ells el correu, i això la veritat et deixa un sabor de boca una mica agre.

Avui sobre les 13.30, m’ha sonat el mòbil era la  Carme [i]la Inspectora d’Ensenyament de l’institut on treballava, ella i jo només hem coincidit un any, els altres quatre va estar un altre persona en el seu lloc, l’Eulàlia, una persona que en va ajudar molt i amb la qual   vaig intercanviar mails d’agarïment mútu, el passat juliol, quan en vaig acomadiar de l’institut, només volia en nom pròpi i del Departament transmetre’m el seu agraïment per les tasques fetes els darrers cinc anys, les seves paraules plenes de bones intencions, m’han emocionat, no m’ho esperava i tampoc calia, ha estat extraordinari.

 DE VERITAT VISCA LES PERSONES, TINC GANES DE FER-NE DIFUSIÓ DE LA TRUCADA, NO X MI SINÓ EN PENSO QUE LI DEC AL DEPARTAMENT X HAVER-ME ENFADAT AMB EL TEMA DEL CORREU


[i] Ometeixo el cognom xq no els he demanat permís

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.