Encara no he començat i avui ja he comès un primer error amb la meva propera activitat professional, aniré amb molt més conte, no vull obsesionar.me però en conec, ntentaré no pensar fins a finaks d’agost.
AQUEST BLOG TANCARÀ AMB EL FINAL DEL 2011
18 jul
Dels 10 links que acompanyen aquesta pàgina, només 1 durant el 2011 manté una activitat amb una mitja d’un Post cada setmana, inclòs aquest, quan els vaig possar tots ells eren blogs molt actius i interessants, a mi cada cop en fa més mandra escriure el blog, per tant he decidit tancar-lo, quan? A finals del 2011, xq aquesta data? Doncs perquè sí, i llavors què? Faceebook? Twitter? Segurament faceebook correrà la mateixa sort, twitter no , xq? doncs xq encara m’agrada
VIDA LABORAL I ALTRA PERSONAL?
8 julFa dies que vull escriure en aquest blog, quelcom sobre la meua marxa de Les Termes, però no puc, emocionalment ha estat massa difícil, massa dur, cal pair-ho i ja en parlarem, ha estat un tracte increïble el dispensat per tots i tothom , és un deute que tinc i ho faré quan pugui, també penso en la duresa de la vida professional, i és que si ahir dijous finalitzava a Sabadell el meu periple laboral…
…avui divendres tancava amb la Diputació de Barcelona els bolos de xerrades del proper trimestre , Cabrera de Mar, Manlleu, Palau Solità i Plegamans, Centelles , Vallirana,El Masnou, Mancomunitat La Plana, Cervelló i Vilassar de Dalt, són els municipis on seré d’octubre a desembre de 2011, ara toca tancar llocs i horàris, tots ells el vespre clar, tots aquests dies tornant molt tard a casa…
…I dilluns vinent inici del curs Aprendre a Aprendre a Cerdanyola del Vallès, dos grups de 10 joves els que intentaré ajudar a motivar per a reempendre els seus estudis al setembre allà on els van deixar ja fa anys, allí estaré durant les properes tres setmanes, amb una excepció el 14 de juliol, dia en que un compromís professional per resoldre d’una altra historia laboral futura i que ja explicaré quan sigui una realitat, farà que hi vagi un substitut.
En penso que en la definició de multitasca, haurem d’aconsellar al filòsof i amic Enric Gil, que hi faci alguna referència a l’estat emocional en el que viu algú que ha de canviar tants cops de vestit laboral, i és que malgrat conec molta gent que procura mantenir apartada la vida personal de la laboral, jo fa temps que vaig renunciar a aconseguir-ho, i clar tot això té un cost
