Xerrada per a pares d’adolescents
Xerrada per a pares d’adolescents i prevenció de drogues del 21 de febrer de 2011 a l’Escola Pía de Terrassa
Trobo a faltar a rabiar un aula
25 set
Trobo a faltar a rabiar un aula, no s’imagina quan! Trobo a faltar els passadissos de l’institut i aquells alumnes una mica trapelles que sempre duia el meu voltant, això és el que més costa de la meva nova feina,m’enyoro de quelcom tant frikie com el timbre que sonava entre classe i classe, que pasi el matí i jo no sàpiga quin hora aproximada és de memòria,que hagi de mirar el rellotge en dur a pensar cada estona amb l’institut, no m’havia adonat però el timbre que separava les classes m’ajudava a dur la meva vida en cert ordre horari .Quan sonava després del pati sabia que eren les 11.30 i quan tornava a sonar sabia que m’havia d’afanyar a fer el que fos xq havia entrat en la meva última hora laboral (matinal) Ara ningú m’avisa de quan temps en queda per fer les coses i aquesta petita estupidesa és quelcom que en fa pensar molt en l’institut.
Sovint penso en aquell consell que en va donar un amic respecte la nova feina, penso en que tinc que trobar la meva petita malícia a fer diària, l’estic cercant xq francament en cal.
UN ALTRE COP MIL GRÀCIES
6 set
Quan un vol abandonar per sempre el Departament d’Educació de la Generalitat,a més de comprovar que és una mica més difícil del que sembla, et fan signar un document una miqueta desagradable on diu quelcom així com que ets un dimoni que renúncies a una plaça de treball que ocupés, a més et diuen que seràs donat de baixa de tots els serveis XTEC, entre ells el correu, i això la veritat et deixa un sabor de boca una mica agre.
Avui sobre les 13.30, m’ha sonat el mòbil era la Carme [i]la Inspectora d’Ensenyament de l’institut on treballava, ella i jo només hem coincidit un any, els altres quatre va estar un altre persona en el seu lloc, l’Eulàlia, una persona que en va ajudar molt i amb la qual vaig intercanviar mails d’agarïment mútu, el passat juliol, quan en vaig acomadiar de l’institut, només volia en nom pròpi i del Departament transmetre’m el seu agraïment per les tasques fetes els darrers cinc anys, les seves paraules plenes de bones intencions, m’han emocionat, no m’ho esperava i tampoc calia, ha estat extraordinari.
DE VERITAT VISCA LES PERSONES, TINC GANES DE FER-NE DIFUSIÓ DE LA TRUCADA, NO X MI SINÓ EN PENSO QUE LI DEC AL DEPARTAMENT X HAVER-ME ENFADAT AMB EL TEMA DEL CORREU
[i] Ometeixo el cognom xq no els he demanat permís
NOUS AIRES
30 agoDijous dia 1 de setembre a les 9.15 s’inicia per a mi una nova etapa laboral , l’Ajuntament de Sant Fost en torna a acollir, després de les converses que he tingut aquests dies amb els responsables municipals, espero no decebre a ningú, com diu aquell amb il.lusió.
Primer error professional
29 jul
Encara no he començat i avui ja he comès un primer error amb la meva propera activitat professional, aniré amb molt més conte, no vull obsesionar.me però en conec, ntentaré no pensar fins a finaks d’agost.
AQUEST BLOG TANCARÀ AMB EL FINAL DEL 2011
18 jul
Dels 10 links que acompanyen aquesta pàgina, només 1 durant el 2011 manté una activitat amb una mitja d’un Post cada setmana, inclòs aquest, quan els vaig possar tots ells eren blogs molt actius i interessants, a mi cada cop en fa més mandra escriure el blog, per tant he decidit tancar-lo, quan? A finals del 2011, xq aquesta data? Doncs perquè sí, i llavors què? Faceebook? Twitter? Segurament faceebook correrà la mateixa sort, twitter no , xq? doncs xq encara m’agrada
VIDA LABORAL I ALTRA PERSONAL?
8 julFa dies que vull escriure en aquest blog, quelcom sobre la meua marxa de Les Termes, però no puc, emocionalment ha estat massa difícil, massa dur, cal pair-ho i ja en parlarem, ha estat un tracte increïble el dispensat per tots i tothom , és un deute que tinc i ho faré quan pugui, també penso en la duresa de la vida professional, i és que si ahir dijous finalitzava a Sabadell el meu periple laboral…
…avui divendres tancava amb la Diputació de Barcelona els bolos de xerrades del proper trimestre , Cabrera de Mar, Manlleu, Palau Solità i Plegamans, Centelles , Vallirana,El Masnou, Mancomunitat La Plana, Cervelló i Vilassar de Dalt, són els municipis on seré d’octubre a desembre de 2011, ara toca tancar llocs i horàris, tots ells el vespre clar, tots aquests dies tornant molt tard a casa…
…I dilluns vinent inici del curs Aprendre a Aprendre a Cerdanyola del Vallès, dos grups de 10 joves els que intentaré ajudar a motivar per a reempendre els seus estudis al setembre allà on els van deixar ja fa anys, allí estaré durant les properes tres setmanes, amb una excepció el 14 de juliol, dia en que un compromís professional per resoldre d’una altra historia laboral futura i que ja explicaré quan sigui una realitat, farà que hi vagi un substitut.
En penso que en la definició de multitasca, haurem d’aconsellar al filòsof i amic Enric Gil, que hi faci alguna referència a l’estat emocional en el que viu algú que ha de canviar tants cops de vestit laboral, i és que malgrat conec molta gent que procura mantenir apartada la vida personal de la laboral, jo fa temps que vaig renunciar a aconseguir-ho, i clar tot això té un cost
HE COMÈS UN ERROR IRREPARABLE, HE ESTABLERT UN VINCLE EMOCIONAL
23 junM’encanta amagar-me a l’institut! Ho reconec m’entusiasma estar amagat a un aula i que ningú sàpiga pas on estic ,estic allà treballant amb un ordinador, , arribo el matí i dic a consergeria on seré , d’allà només surto si tinc alguna reunió, i si algú en descobreix, el dia següent canvio d’amagatall, l’Aula d’acollida m’ha servit per aquests menester amb eficàcia.
Des d’allí estic desenvolupant , el que per a mi era més que un pla, el meu comiat. He canviat sovint de feina , sempre però de manera més o menys ràpida, mai havia tingut tant temps com enguany per acomiadar-me i fer-ho bé, de tots i tothom, aquests dies he establert comunicacions via telèfon, mail , o personal amb la Lorena, en Jordi, la Pilar, l’Olga, la Maribel, la Judith , el Carlos, i en Xavier tots ells són professors/es que van estar a Les Termes i que vaig descobrir un dia que tenia el seu telèfon mòbil gravat el meu. Per a mi tenir el telèfon mòbil d’un profe, vol dir que hi hagut quelcom més que una relació Professional, en quans profes hauré coincidit en aquests cinc anys? jo calculo que uns 150, aproximadament, i quans telèfons tinc? 10 com a molt això vol dir alguna cosa, la veritat té que sovint les emocions està a flor de pell.
Pels que els queden, ja ho tinc tot calculat, sé que faré , quan , i on, bé tot tot no, encara en queda algun serrell per tancar. Avui m’han comunicat oficialment que podia continuar cinc anys més a Les Termes, i no només m’ho han comunicat sinó que m’ho han demanat , no era un acte baladí, era un acte premeditat, amb traïció, nocturnitat i alevosía, hi havia present el meu admirat , respectat i estimadíssim Ferran Garcia (ell també canvia d’aires), la meva resposta ha estat demanar un plac raonable per pensar-ho i consultar-ho, de totes maneres en sortir de la reunió , ho tenia clar, la decisió està presa, m’afalaga la proposta, i sobretot no volia ofendre el meu interlocutor, per això la demanda de temps, però la decisió és ferma , més tard m’he trobat el savi Ferran pels passadissos i m’ha dit quelcom que encara dona voltes el meu cap i en temo que ho farà per molt temps:
Ricard, vostè ha comès un error irreparable amb aquest institut, ha establert un vincle emocional, ha sentenciat.-
GRAN, MOLT GRAN FERRAN!
FI DE TEMPORADA DE BOLOS EDUCATIUS
16 mai
http://www.prevenciopuntcat.org/urb.html
Dijous passat a l’Agrupació pedagògica Tecnos de Terrassa, finalitzaven amb en Pere la temporada de Xerrades i cursos d’enfortiment del Rol Parental 2010/11, sortíem a prop de les 12 de la nit i ambdós coincidíem ha estat esgotador però súper edificant i és que enguany hem tingut que anar fins a 10 cops a la mateixa població: Collbató, fina a 5 a llocs com a Esplugues, o Sant Antoni de Vilamajor, o d’altres dos com ara Terrassa o Igualada, sense oblidar aquells on hem fet una sola xerrada San Joan de Vilatorrada, Manlleu, Sant Andreu de la Barca, l’Atmetlla del V.
Dèiem amb el Pere quin ha estat el moment més edificant de tots, per ami sense dubte la fredor de Sant Antoni o Collbató, al sortir de les xerrades sobre les 11 de la nit, aquell fred al cos, aquella olor a fusta cremada per tot el poble, i aquelles mares que malgrat tot volien continuar parlant de l’educació dels seus fill/es, hòstia quin valor que tenen tots/totes plegades, i és que com diem sempre al final de les xerrades, segur que els que venen a les mateixes són els que menys ho necessiten, malgrat tot venen.
Ja tenim 10 xerrades tancades per la propera temporada que ens duran abans de que finalitzi l’any a pobles com Cabrera de Mar o Viladecavalls que no hem estat mai, serà la propera la setena temporada, comencem a donar símptomes de fatiga.Un cop més gràcies a l’ârea de benestar Social de la Diputació de Barcelona per confiar en el nostre producte
