ATURADA NADALENCA

bon nadal i bon any 2010 !

UN CURT PER SI DISPOSES DE 4 MINUTS DURANT AQUEST NADAL i vols passar una estona bonica :

M’estaré tornat fatxa estava pensant? Només cal que m’ho digueu.

Avui he mantingut una llarga conversa amb en Josep Maria, el cap de cuina, de l’escola d’hoteleria Vapor Llonch de Sabadell. Com ja explicat varies vegades jo soc el tutor dels 10 nois que dins un programa anomenat Coneixement d’Oficis, possibilita que els dijous al matí aquests nois enlloc d’anar a l’institut visitin les instal•lacions de Vapor Llonch, de l’Ajuntament de Sabadell i facin un tastet de diversos oficis (fusteria, electricitat, hoteleria entre d’altres) I és que hi han unes normes molt estrictes de compliment dins el programa, normes que afecten al saber estar, al saber fer, puntualitat etc, per exemple si dos dies arribes tard vas fora del projecte, si en comportes malament igual ,etc.

En Josep Maria a la reunió que tutors dels instituts i responsables dels tallers tenim a principi de curs, va plantejar la següent dicotomia, en el seu taller hoteleria, per normes de salut i higiene és prohibit que cap treballador que dugui “piercings” estigui dins la cuina, i ell pretenia estendre la norma els nostres alumnes, i així ho va plantejar, sense molt èxit entre els meus col•legues, que al•legant a la normativa general, i a certs principis pedagògics van aconseguir que el noi/a que dugui aquests tipus d’arracades ornamentals, no entri a la cuina però que desenvolupi tasques d’ajuda el que els professionals anomenant “sala” que no és altre cosa que la part del restaurant on els mortals ens seiem a menjar.

Doncs bé, jo vaig ésser de la minoria de tutors que emprant també arguments pedagògics defensar que les normes són clares, no és pot dur piercings al taller d’hoteleria i no se’n pot dur i el que dugui cap a casa sense més discussió. La meva argumentació és bassa en que entenc que el Coneixement d’oficis , prepara els nois pel món laboral, i la realitat és clara (ens agradarà més o menys) però no hi ha interpretacions possibles, en el món laboral real si duus un piercing no pots entrar a la cuina d’un restaurant, o te la jugues a que una inspecció sancioni al propietari, i el C.O, fonamentalment el que fa és això dotar d’eïnes laborals, més val que et facin fora d’un taller que d’un treball.

En Josep Maria, m’ha vingut a dir que si jo estava d’acord amb una interpretació més restrictiva de la norma que els meus col•legues, que la podíem aplicar pels nostres xavals, que com ho veia. Dels 10 nois, 3 – és adir un 30%- m’ha dit que duent piercins enganxats amb no sé quina grapa que no és poden treure de la cara, que se n’endurien un tros de carn, ho he tingut clar, els hi he dit que no podran venir els propers dos dies al taller, i estic fermament convençut, que ho he fet pel seu bé, i per a què en treguin un profit el dia de demà, cal que se n’adonin de que dur això a la cara malgrat el rendiment estètic que en puguin treure els durà un peatge econòmic, no poden accedir a segons quines feines.

M’estaré tornat fatxa estava pensant? Evidentment la meva decisió és reversible només cal que m’ho digueu.

M’AGRADARIA ESCOLTAR-TE FUENTES, PERÒ NO T’HO MEREIXES!

Fa uns dies  amb el meu amic Àngel parlaven del canvi de tot el paviment del centre comercial que hi ha a prop de casa, el més antic de Catalunya però que sempre es veu com nou, creiem que malgrat l’anterior no tenia més de dos anys, i estava en perfecte estat calia canviar-ho si el centre volia mantenir la seva imatge de modernitat que tans bons resultats econòmics li havia donat.

Aquesta imatge en serveix per i il·lustrar els canvis que és van produïr a Catalunya Ràdio, amb els presentadors estrelles, hi havia coincidència en que alguns d’ells malgrat esser líders començaven a donar símptomes d’esgotament, per tant en principi era bona la política de Sarsanedes, malgrat tot, endut per l’eufòria va fer alguns relleus del tot inecesàris (Toni Clapés), i canvis de graella incomprensibles en fi els resultats de  tal garbuix va esser desastrós total Catalunya Ràdio perdia el liderat d’audiència enfront RAC 1, curiosament allà on hi ha la “crosta” ara.

Començava aquesta temporada, amb una aposta radical, i amb idees noves, disposats a fer un gir novetòs interessant, i es posava el conductor del programa matinal, en Manel Fuentes, un periodista conegut pel seu perfil més còmic allunyat del rigor i serietat necessari en un programa com el Matí de Catalunya Ràdio, malgrat això , jo com molts, varem veure bé la decisió, i la varem recolzar canviant el dial del matí. Incorporacions com les de Sardà o Santiago Vidal, modificacions horàries en la parrilla- per anar sempre uns minuts abans que la competència- feien preveure un futur interessant.

Però, en Manel Fuentes no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, després de fer pedagogia a tort i a dret sobre la seva professionalitat , va i es despenja amb un intent de presentar un show a Antena 3 anomenat, “Pánico en el Plató” , després d’autodefensar-se en la compatibilitat de la ràdio i la tele, es coneix que algú li ha fet reflexionar sobre la repercussió a la seva credibilitat, però ell ja va quedar tocat, i ara, resulta que el senyor Fuentes fa pont, i quan la competència no deixa de fer el seu Món a RAC1 , amb el presentador titular al capdavant, ell estressat potser per dos mesos de feina ha decidit fer pont, en definitiva que jo volia creure en una ràdio pública moderna, i amb un presentador llençat, i eficaç, però no ha estat possible, ell solet, en Manel Fuentes, m’ha fet tornar el meu dial al 87.5 , amb el senyor Basté, les coses com siguin un gran professional.

Cal defensar els nostres drets fonamentals també a internet

La causa s’ho val:

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin alsnous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci iimpossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectualorientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions han d’aprovar-se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és obert i necessari. Suma’t a ell i difon-lo per Internet.

De política Ripolletenca 3

Alegria, aquesta és la sensació que se’n va quedar passada la perplexitat, pel descobriment del cas Pretòria, Alegria per què aquells que roben els ciutadans han estat empresonats, alegria per què la justícia funciona, alegria per què certes conductes no quedaran impunes.

Incertessa,  aquesta és la sensació de les setmanes posteriors, que passarà, hi ha un rum-rum de que sortiran un regitzell d’altres implicacions, com ha sortit avui amb saber-ne el nom de nous imputats.

Fàstic, això és el que sento al veure com és llença ombres de sospita sobre polítics a tort i a dret sense fonament, especialment vomitiu el plantejament fet pel grup majoritàri de l’oposició ripolletenca sobre els governants actuals.

EN POLÍTICA NO TOT VAL ESPECIALMENT EN ASSUMPTES COM AQUEST

Una nova experiència professional

Finalment s’ha concretat un nou conveni entre PREVENCIO.CAT i l’Àrea de Benestar Social de la Diputació, per tal de tirar endavant un nou projecte , anomenat SESSIONS DE DINÀMIQUES DE GRUP  DEL REFORÇ DEL ROL PARENTAL, com a responsable de PREVENCIÓ. CAT , no puc més que desitjar que aquest repte tant increïble surti d’allò més b, ens sembla un projecte pedagògicament enriquidor i arriscat, no podem deixar de felicitar  a la Diputació de Barcelona per posar a l’abast de la societat civil, iniciatives com aquestes , que sense el suport d’administracions valentes difícilment veurien mai la llum.

Les dinàmiques de grup de reforç parental consisteixen en sessions amb mares i pares en què s’aborden temàtiques sobre algunes de les qüestions que més preocupen a les famílies a través de procurar una informació i promoure la reflexió, el debat i reforçar l’experiència. A través de la relació del propi grup i de la guia i acompanyament d’un professional expert, es van adquirint coneixements i habilitats relacionades amb el rol parental, potenciant l’autoajuda entre els membres del grup.

En pedagògia hi ha molts corrents, el meu ha perdut

Divendres ens varem retrobar actuals i vells companys ara dispersos per diferents instituts , abans junts en el mateix, després de les típiques salutacions, i les converses més o menys banals varem arribar a la següent conclusió, nosaltres representem una manera pedagògica de fer  innovadora, directa, molt reflexiva bassada en l’estudi profund i continuat, buscant mecanismes d’actuació d’acord al centre de la nostra activitat, l’alumne . Res fitxa, tot movible i canviant,sense  màxims però amb  mínims, amb uns professionals molt formats (mínim dos titulacions) i en continua formació pròpia. La nostra pròpia formació la creiem la clau, per actuar ràpid, per donar resposta a la immediatesa de l’adolescent, essencial, llenguatge sense adorns ni supèrflues que fan que es desvirtuí el missatge, objectiu sempre, la formació integral de la persona. Per aconseguir-ho dos coses : competències bàsiques i valors mínims.

Conclusió : Hem perdut, va haver un temps en que guanyàvem, nosaltres inspiràvem però hem perdut, i ara ja no tenim res a fer, de fet l’altre actual, de més de 55 anys suggereix deixar-ho, bufff. Podem tornar a intentar-ho? No ara no, en anys potser però ara no. Hem d’analitzar abans per què en perdut, m’atreveixo a dir que el que no va triomfar va esser el caràcter immobilista de la nostra proposta, però  no sé , el per què en el proper dinar, almenys tres mesos , ha estat molt dur aceptar que hem perdut, el més dur? Veure qui ha guanyat.

AMISTAT

VUIT MINUTS :

 

 

 

Cal enmanillar els polítics corruptes

El diumenge després de l’operació “Petròria”, la premsa catalana, dedica gairebé les mateixes planes al cas, com a comentar les imatges on es veuen els imputats emmanillats, la majoria de veus procedents del món polític, els sembla un tracte innecessària i injust, malgrat que hi ha veus, cas del Sr. Revilla, que se’n mostren a favor.

Jo penso que els XORIÇOS que roben a tots mereixen el més absolut menyspreu de la societat, i és que de la mateixa manera que la llegenda de Robin Hood, és fonamenta en  que era un lladre que robava els rics i donava les coses en els pobres,   tots tenim aquella imatge del ric insolent, sent humiliat per un pobre noi, i això ens agrada, d’igual forma la persona que s’aprofita del seu càrrec públic per robar els ciutadans, li cal quelcom més que una pena, li cal una humil.liació pública.

No oblidem que , les administracions, de manera sàvia , s’han dotat dels mecanismes oportuns, mitjançant recàrrecs i pressions fiscals, per castigar severament aquell que en la data indicada no paga un impost, i ho trobo molt bé, per aquest mateix motiu i en igualtat de proporcionalitat s’ha d’esser molt sever amb aquell que aprofita l’administració (els diners de tots) per enriquir-se.

I és que segurament  per diferents raons (l’edat dels processats, la contundència de les probes, etc) les penes nos eren gaire llargues en temps, ara bé, la pena de “telediario”, com algú l’ha qualificada, aquesta ja no se’ls va en la vida.

Llistes electorals obertes

Avui he tingut ocasió de debatir, amb un polític, regidor a  a un govern local de la comarca del Maresme, sobre la conveniència de les llistes obertes a les eleccions, de qualsevol mena , municipals, generals, etc, i és que el meu interlocutor va col.laborar en   un informe, encarregat pel Parlament  a un grup d’experts per que elaboressin l’esborrany d’una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament.

Home és evident que jo en mostro, com la majoria de ciutadans de peu (no militants)  clarament favorable a les llistes obertes com a forma d’elaborar les llistes electorals, penso que es tracta d’ una aposta de democratització del sistema,  que posa dels nervis als aparells dels partits de tots els colors, ja  que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l’ordre que més els interessa a ells i com diu el President Maragall : “l”ordre d’aparició en una llista, no és un tema menor, és l’ordre d’importància de cadascú dins del partit”

Malgrat que per aprovar-ho cal una llei electoral d’una majoria reforçada que faria necessària la participació de 3/4 parts del Parlament, és a dir en totes les convinacions possibles, hi surten CiU i el PSC, ara un a l’oposició i l’altre al govern, no s’ha de defallir, cal segur intentat-ho, és el que he intentat fer, modestament animar el meu colega i amic a fer sentir la seva veu dins el seu partit.