
Intentaré descriure l’episòdi que he viscut aquest matí sobre les 14.00 del migdia en un supermercat , del qual obviaré el nom i la localització.
Dues caixes obertes i dues cues ben llargues, una al costat de l’altre, en toca en a mi , simultaneament a la caixa del costat li toca a una família de tres membres de color, una parella jove amb un bebe, al finalitzar el compte del costat, la senyora intenta pagar amb uns xecs de “La Caixa” prepagats, la caixera li diu que encara li queda 3 euros i 45 cèntims més de crèdit, que busqui algun altre producte per complertar la compra, com que no entenia l’idioma la compradora, la caixera li explica a crits el contingut expossat, i és fa el silenci al super, tots pendents de l’assumpte.
Quan finalitza , la meva caixera, el meu compte, i mentres jo busco les tarjetes (client, DNI i crèdit)es produiex el següent diàleg, entre la meva caixera (que espera que jo pagui) i la del costat (que espera que torni la senyora amb el producte) i amb 2 o tres persones per caixa esperant el seu torn:
Caixera 1. – Me dejas ver los tickets, no los he visto nunca
Caixera 2.- Toma son los de la asistenta
Caixera 1. Al veure els tickets exclama:- Joder y a mi no me los dan, todo para los de fuera !!!Y a mi por qué no me los dan?
En aquest punt, un que no es pot reprimir, ha entrat a la conversa, i li ha contestat a la caixera 1, que entre altres coses ella treballa, cosa que es coneix que els altres no, i que en semblava molt desafortunat el comentari treballant allí.
Teniu per segur que si el comentari el fa algú de la cua, no m’hi fico, però tal i com ha anat, ho he hagut de fer, que com ha reaccionat la caixera? Doncs com una fiera! Literalment m’ha dit:
_ Mi marido está en el Paro, y el Ayuntamiento todo para los de fuera, los de aquí nada!
He repetit el meu argument , en possat molt seriòs i m’he anat.
Per cert, com els lectors d’aquest blog ja sàbeu, tinc coneixements sobre el tema, i m’ha estranyat veure aquells tickets de “LA CAIXA” li he seguit el rastre i m’he assebentat que no eren de l’Ajuntament, sinó era un ajut econòmic que atorga Càrites, amb col.laboració amb La Caixa i aquesta cadena de supermercats , per les famílies sense cap cap recurs i que tenen un nadó, bescanviable per productes per l’infant (cosa que debia ser el que dueint en el carrito).
Com diu el meu admirat i estimat Ferran G, “qualsevol dia aquesta tensió social esclata i no hi haurà qui ho pari, i tinguem per segur que si fusilen en algú, aquests serem nosaltres “